El divendres 12 d’abril de 2013 el cicle mitjà i el cicle superior vam
anar al casal d’avis a veure la pel·lícula el Rostre Pàlid.
La pel·lícula era muda, de comèdia i antiga. Abans les pel·lícules eren
mudes perquè no sabien gravar la veu i per això es tocava música en directe.
Al teatre tocaven la música un grup de jazz que va néixer l’any 1996: Nil Villà, piano; Gabriel Amargant, clarinet; Xevi Matamala, bateria; Nicolàs Cabrera, baix elèctric.
Els personatges eren: Buster Keaton, l'indi i els dolents. La pel·lícula del Rostre Pàlid comença de forma seriosa en ser robada l’escriptura de propietat de les terres d’una tribu índia per part del sicari d’un ric empresari del petroli i aquest els dona 24h de termini per fugir. Però el cap de la tribu índia diu als seus súbdits que matin el primer home blanc que travessi la porta de la Reserva. Fins aquí la introducció dramàtica perquè el primer home blanc que entra és Buster Keaton i el drama esdevé comèdia a l’instant. El nostre protagonista interpreta el paper d’un naturalista despistat, que porta un caçapapallones per capturar insectes. Els indis el segueixen per tot arreu i el lliguen de mans a un pal per cremar-lo, però ell fuig i es construeix un vestit ignifug. Se’l posa i quan és detingut de nou, els indis el lloen per haver sobreviscut, el fan membre de la tribu i li demanen consell sobre l’expulsió que estan a punt de patir.
La nostra part preferida va ser:
Quan volien cremar al Buster Keaton, li posaven llenya, ell es movia i
havien de canviar la llenya de lloc per posar-la davant del Buster Keaton.
A. i J.
